albertinyu

La música, les persones, el baix i un menda...
Ei! aqui hi ha una petita parrafada de les pamplines que he estat fent d'uns anys ençà, no estàs obligat a llegir, que no vull pas fer-me l'interessant ni res, només donar contingut per als xafarders...
De petit sempre m’havia agradat molt la música, tot i que a casa no hi havia hagut mai massa tradició musical, tret de l'afició a Luis Cobos dels pares i de la afició al col·leccionisme de discos de heavy metal i altres músiques del meu germà Jordi. Les meves actuacions musicals fins aleshores es resumien en cantar pel carrer, a l'escola i gravar-me cantant rock'n roll al radiocassete que em van regalar per la comunió.
L’any 1997 vaig començar a tocar el baix, directament, en un grup de punk, el primer grup de garatge amb els colegues en que es fa soroll i es descarrega la drenalina d’una adolescència ja a les acaballes i un s’ho passa molt bé. Va ser una temporada intensa, en que ràpidament vaig conèixer el meu instrument, la música i vaig adquirir una afició incondicional per aquest meravellós art i estil de vida. Era autodidacte, però vaig aprendre molt. Amb això vaig començar a fer els primer concerts i les primeres “andadures”. A aquest primer grup, Brain Damaged, es va afegir unaltre, ja N’hi ha prou, en un entorn amb les mateixes característiques però diferent contingut, el Rock Català. Amb ells també, alguns concerts, amics, i bones experiències. També al mateix any, vaig entrar en un grup que ja faria una mica més de mística comarcal, el Fallen Angel. Era el torn del heavy metal clàssic, els cabells llargs i el color negre. Aquest projecte, per la seva importància, va fer deixar ja el primer grup. Amb ells vam fer una pila de concerts, gravacions de maquetes i molts i molts amics i experiències, així com la pròpia experiència que significa viure l’evolució d’un grup on els seus membres evolucionen per camins diferents. L’any 2000 va acabar la història, potser com els campions, en el punt més àlgid (recordar un emotiu concert de comiat a la Festa Major de Granollers del 2000). Durant tots aquests primers anys també vaig col•laborar amb la coral de Vilanova del Vallès, el meu poble, ja sigui cantant com tocant el baix en alguna actuació especial.
L’any 2000 va ser una època de canvis, una de les primeres, ja que el que quedava de Fallen Angel va transformar-se en la Crújidez Band, una petita banda de fusió que després de que deixar de formar-ne part jo, va tenir molts resultats. La veritat és que la banda era formidable, i tant en Víctor, en Toni, en Cendra com la diversa gent que hi va participar, tenen una creativitat i qualitat creativa espectacular. Un orgull per mi, malgrat tot, haver participat a la seva fundació i haver fet fins i tot el primer concert amb ells. A partir d’aquell moment, vaig obrir les portes a noves propostes musicals, nous terrenys i altres projectes. Vaig entrar a formar part de l’ambiciós projecte de Tony Baena, un gran guitarrista rock amb moltíssima experiència i encara més habilitat per tocar i compondre. Amb ell i unaltre gat vell de la zona, Jordi Riera, vam començar a tirar endavant la música personal de Tony Baena, la música inclosa en el seu primer disc instrumental, Burning Spirit. Vam fer diversos concerts per promocionar la seva música, inclosa la presentació del disc a Madrid i algunes entrevistes a la ràdio. Durant aquest temps, però, vaig començar a estudiar música (per fi no?) a Granollers, i vaig començar a donar classes de baix per a gent que s’hi iniciava. També vaig estar participant en projectes que mai van arribar a donar fruits, com ara el trio de jazz amb Xavier Herrera, o fent concerts ocasionals amb la gent de la cruji en format “Peyote Dax”, sense pèrdua!
Aviat el projecte de Tony Baena va completar-se esdevenint el grup de heavy rock progressiu The Mystery Hall. Es va compondre música, es va provar molta gent i es va gravar finalment el primer disc, on jo ja hi vaig participar al 100%, The Voyager Through The Void, que va ser editat el 2004. Van ser nombrosos concerts i experiències, ja fora del cercle musical del Vallès, i el grup va patir nombrosos canvis de components, però va anar subsitstint amb força solidesa. Paral•lelament a això, allà al 2004, vaig entrara a formar part del peculiar grup Vapa!, rock’n roll força autèntic amb qui vam fer alguns concerts i gravacions. Hi vaig estar 1 any. Poc després també vaig tenir la fantàstica experiència de fer unes classes personals amb el meu ídol musical més proper, en Joan Rectoret.
Al voltant d’aquests anys també he fet la meva incursió al particular món de l’animació infantil, fent algunes actuacions amb el grup d’animació “I què?”, juntament amb bons amics. També vaig estar present en la creació del grup “Paradoxia” (el nom el vaig proposar jo!), amb vells i bons amics, tot i que no vaig poder-hi participar massa i vaig deixar de formar-ne part al cap de pocs mesos.
La següent època de canvis va coincidir amb una època de canvis personals, i va ser desencadenada donant-me compte de que les meves inquietuds musicals s’estaven allunyant del heavy i del grup The Mystery Hall. Vaig començar a tocar amb la Jove Big Band de Jazz de l’escola Combo de Granollers, i empapar-me d’altres estils que em cridaven com una sirena des de les profunditats del mar. Allà he conegut més gent, més música i he estat en contacte amb unaltre filosofia d’entendre la música, tant vàlida com les altres. Degut a l’extrema inestabilitat de la formació de The Mystery Hall, vaig deixar aquesta banda, després de més de 6 anys. A partir d’aqui ha vingut una època en que no he fet res molt continuadament, tot i que he participat en projectes molt diversos. L’any 2007 vaig participar amb els músics de The Mystery Hall en la col•laboració de Tony Baena a Planet Of Guitars, un projecte semblant al G3 americà, manegat per el prolífic Claudio Ringeling.
En aquest any m’he introduït molt en el món de la guitarra, a través de la qual he aprofundit en estils com el jazz i la bossa nova. Aquests son ara els estils que més em tiren, sense renunciar a cap altre, tot i que porto un temps sense fer masses actuacions o estar vinculat continuadament a cap projecte. He arribat també a fer alguna “actuació” ja com a guitarrista-cantautor, i fins i tot vaig estar col•laborant uns dies amb el grup de versions de rock Versus com a cantant, realitzant una de les actuacions ocasionals més espectaculars, farandulísticament parlant, del que he fet mai.
Aquest any 2007 també he començat a col•laborar amb el músic brasiler Carlinhos Pitera, amb qui hem fet algun concert i possiblement fem més històries junts. A finals del 2007 també vaig gravar el baix per al disc Guerres Dolcissimes de la meva amiga i colega artística Ivette Nadal, que està començant a fer-se un lloc envoltada de gent important en el panorama musical català. Una artísta amb molt talent. Aquest disc va estar produït per Toni Xuclà, i hi han participat altres persones de renom.
El 2008 he començat a continuar els meus estudis musicals, després de massa temps, al Taller de Músics de Barcelona.