Oh!Blong

I'd like to meet:

Oh! Blong neix amb la intenció de posar el seu gra de sorra dins de l’escena musical catalana. De caire evasiu, Oh!Blong opta per presentar músics, dins de l..àmbit del Rock, que sobretot ofereixin una proposta personal al marge d’intencions, purament, comercials.Prenent el pati de la Fàbrica Rojo de Masquefa Oh!Blong ofereix 5 hores (de 23:00h. a 4:00h.) de música en directe amb la pretensió de convertir-se en un altre punt de trobada dins del calendari cultural i festiu.Oh!Blong té un esperit propi el qual vol reflectir una preferéncia davant de tendències més personals que estètiques, accentuant així l’aspecte fresc i espontani present en totes les activitats creatives.Oh!Blong s..adreça, sobretot, a aquelles orelles que busquen autors nous i grups emergents pero sense descuidar autors ja consolidats.Per a aquesta edició s’han triat les propostes següents: .. Amb Electròccid Àccid Dioptria Xou, Pau Riba torna a proposar, després d'uns quans anys, una posada en escena totalment electrificada i 100% rockera. Amb els "Muuu" (part del components del grup de música experimental Matavacas, potser els més "heavys") s'ens ofereix de nou una revisió de temes emblemàtics, els que aparèixen als discos "Electròccid Àccid Alquimístic Xoc" i l'aclamat "Dioptria". No obstant el que sobta en aquest espectacle és el caire radical i hard-rocker que aquesta salvatge formació li ha donat a aquests clàssics del Roc a Catalunya. El que anirà evolucionant d'aqueta proposa es completament imprevisible. Daniel Sáez presenta íntegrament el seu primer treball FÀBRICA, sempre amb alguna novetat que altre, interpretades d'una manera viceral i austera. Una descàrrega sense complexos retallada amb textos suggerents jugant amb el sentit i el contrasentit. Acompanyat per una banda rockera sorprent amb musicalitats, avegades, extremes, i abriga suaus textos amb pianos minimalistes i meticulosos. El primer disc de Daniel Sáez, "Fàbrica" és un treball autoeeditat on s'inclouen cançons biogràfiques i dibuixos propis realitzats expressament per aquest recull de cançons. Tot un món oníric i personal on la crítica i l’autocrítica van de la mà dins un personatge poc amic dels estereotips... Carles Carolina és el nom d’un mig-home que, sota el pseudònim de Ramon Garriga, passeja els seus ossos amb ulleres pels escenaris des de fa un bon grapat d’anys. Se l’ha vist per la coberta del CaboSanRoque, darrera la bateria en la foscor de l’underground amb els Tuesday Afternoon (ja fa anys!) i ben vestit fent companyia a l’Oscar Abril Ascaso i en Sed Contra amb Les Autres. Finalment, però, s’ha decidit a explicar-nos la veritat de la seva pròpia història. Com qui diu, ha sortit de l’armari amb una primera col•lecció de cançons pròpies que feia temps que corrien per sobre la seva taula. S’ha armat de valor i ha muntat una banda amb quatre personatges més: l’Alberto (també armador del CaboSanRoque i un altre “Autre”) als teclats, en Pepe (un altre Cabo “sueltu” que passeja pel Carrer Ponent) al baix, en Jordi (que un dia fou “el Nen” de La Carretera) a la bateria i el Martí (enginyer d’infrasons i acompanyaments únics) a la guitarra.