Carles Carolina és el nom d’un mig-home que, sota el pseudònim de Ramon Garriga, passeja els seus ossos amb ulleres pels escenaris des de fa un bon grapat d’anys. Se l’ha vist per la coberta del CaboSanRoque, darrera la bateria en la foscor de l’underground amb els Tuesday Afternoon (ja fa anys!) i ben vestit fent companyia a l’Oscar Abril Ascaso i en Sed Contra amb Les Autres. Finalment, però, s’ha decidit a explicar-nos la veritat de la seva pròpia història. Com qui diu, ha sortit de l’armari amb una primera col·lecció de cançons pròpies que feia temps que corrien per sobre la seva taula. S’ha armat de valor i ha muntat una banda amb quatre personatges més: l’Alberto (també armador del CaboSanRoque i un altre “Autreâ€) als teclats, en Pepe (un altre Cabo “sueltu†que passeja pel Carrer Ponent) al baix, en Jordi (que un dia fou “el Nen†de La Carretera) a la bateria i el Martà (enginyer d’infrasons i acompanyaments únics) a la guitarra.
L’ajut inestimable de l’Alberto i el seu estudi del Guinardó, el MartÃ, en Jordi, el Pepe, les Tipes i els padrins del Sifó li han allisat el camà de la autocomplaença egòlatra.
Amb tot, sigueu benvinguts a la Increïble Història de Carles Carolina: ¿rock?, ¿pop?, ¿postrock?, ¿neopop?, ¿ultrarock?, ¿semipop?… com a mà xim, i en el millor dels casos, cançons.
I edited my profile with Thomas' Myspace Editor V4.4
Fotos fetes pel Ruy i la Ceci al Sifó i pel Ruy al PopArb'07
