Lluis Llach

LLUÍS LLACH,
el gest correcte
Després de vora 40 anys de carrera professional, Lluís Llach ha dit adéu als escenaris. Segur que no plega per sempre. Llach passa les seves emocions per la música, i així com un altre agafaria el llapis i escriuria un poema, Llach s'asseurà cada dia al piano. La música és la seva vida. Senzillament, ara deixarà de ser la seva feina.
La seva preocupació pel moment de la retirada no és vella. Ja fa 23 anys que va escriure Amor particular. A l'estrofa final, deia: "Que passaran els anys i vindrà l'adéu, com així ha de ser, i em pregunto si trobaré el gest correcte, si sabré acostumar-me a la teva absència..."
¿Què li pesava tant que mirés tan lluny? Aproximem-nos-hi: Llach va compondre L'estaca amb 20 anys. Com un Charles Chaplin de Temps moderns, es va trobar per accident al capdavant de la manifestació: cantava cançons i la gent hi sentia himnes.
Ha conegut la censura, les prohibicions, l'exili professional i la malaltia greu. Ha hagut d'entendre's amb l'èxit, ha omplert un Camp Nou, ha viscut milers i milers de nits el trasbals emocional de donar-ho tot a l'escenari, i fer un bis, i un altre i un altre. Llach està a punt de fer 59 anys, però ha viscut el doble.
Penso que si ens ha arribat tan lluny és perquè, amb una delicadíssima precisió, s'ha atrevit a tocar l'últim tabú de les societats de nou-rics: Llach ha parlat de la tendresa. Quin atreviment, cantar a la tendresa en l'època dels neofatxes globals: "És mentida que no hi ha esperança quan espera un món sencer. És mentida que la mentida guanyi sempre la bona gent". I així és com hem sortit dels seus concerts, amb les raons recarregades, plens de dignitat nacional.
I una confessió per acabar. Els periodistes tenim la sort de conèixer de prop molts famosos. Alguns et deceben. El Llach privat que he conegut ha resultat ser tan rematadament persona com vostè se l'imagina. Per això, per la seva categoria artística, i perquè el país no va sobrat de referents, em sap greu que plegui. Però crec que ha trobat el gest correcte.
Antoni Bassas *