Ãœt profile picture

Ãœt

CASCABELLS EN LA PENOMBRA (Gira 2008)

About Me


Create your free myspace visitor maps , myspace layouts and myspace comments .
CATALÀ
Entre cançó i cançó un petit conte irreal i extranyament viu.
"Üt" ens proposa un espectacle de petit format, amb música de creació pròpia d'arrel mediterrània que fusiona elements de la música catalana amb la música magrebina i turca, i amb el flamenc.
Amb lletres fosques que parlen de la realitat menys explícita i cantant íntegrament en català,es barreja la poesia, la música i la narració de petits contes en una posta en escena que busca l'encant en les coses que ens passen per alt en el tràfec del dia a dia:
Mobles antics reciclats i impregnats de les íntimes vivències de persones que mai coneixerem, acompanyar petits contes que parlen de la crua bellesa de la vida amb el so dels instruments de cultures que ens resulten pròximes.
Així com servir-nos una copa de vi en una ampolla tallada a mà de vidre de bohèmia mentre aflora en la gola una cançó en la llengua que ens dóna l'arrel.
"Üt" proposa una una sonoritat única que en l'escenari es vesteix així:
ROBERT ABELLA :
Veu, Violí, Narració de contes i Palmes.
JOAN MIRÓ :
LLaüd turc, Baglama, Ney i Cants Harmònics de Mongolia.
ROGER RAVENTÓS:
Guitarra flamenca.
LUIS CHACÓN:
Calaix flamenc, Congues, Derbouka, Djembé, Bombo de 18", Percussions d'ambient, Palmes i "Jaleos".
Una nova mirada a la música d'arrel mediterrània.
ESPAÑOL
Entre canción y canción un pequeño cuento irreal y extrañamente vivo.
"Üt" nos propone un espectáculo de pequeño formato, con música de creación propia de raíz mediterránea, que fusiona elementos de la música catalana con elementos de música magrebina y turca y con el flamenco.
Con letras oscuras que hablan de la realidad menos explícita y cantadas en catalán, se mezcla la poesía, la música y la narració de pequeños cuentos en una puesta en escena que busca el encanto en las cosas que nos pasan por alto en la premura del día a día:
Muebles reciclados e impregnados de las íntimas vivencias de personas que nunca conoceremos, acompañar pequeños cuentos que hablan de la cruda belleza de la vida con el sonido de los instrumentos de culturas que nos resultan próximas.
Así como servirnos una copa de vino en una botella tallada a mano de cristal de bohemia mientras aflora a nuestra garganta una canción en la lengua que nos da la raíz.
"Üt" propone una sonoridad única que el escenario se viste así:
ROBERT ABELLA:
Voz, violín,narración de cuentos y palmas.
JOAN MIRÓ:
Laúd turco, baglama, ney y cantos armónicos de Mongolia.
ROGER RAVENTÓS:
Guitarra flamenca.
LUÍS CHACÓN:
Cajón flamenco, congas, derbouka, djembé, bombo de 18", percusiones de ambiente ,palmas y jaleos.
Una nueva mirada a la música de raíz mediterránea.
ENGLISH
Between song and song, a small unreal and weirdly alive story.
"Ãœt" proposes a small-size show, with own creation music of Mediterranean roots, which merges elements of the Catalan music with those of Moroccan, Turkish and flamenco.
By showing dark lyrics about the less explicit reality and singing wholly in Catalan, we see a mixture of poetry, music and story telling in a staging which looks for charm in the things we do not see in our day to day life:
Old recycled furniture full of the intimate experience of people we will never know, together with short stories about the crude beauty of life with the sound of instruments coming from near cultures.
As well as a cup of wine served with a hand-cut bottle from bohemian glass while a song crops out in the language giving us roots.
"Ãœt" proposes a unique sonority in a stage dressed like this:
ROBERT ABELLA :
Voice, Violin, Narrator and handclaps.
JOAN MIRÓ :
Turkish lute, Baglama, Ney and Mongolian Harmonic Songs.
ROGER RAVENTÓS:
Flamenco guitar.
LUÍS CHACÓN:
Flamenco box, Congas, Derbouka, Djembé, Bass drum 18", Ambient percussion, handclaps and "Jaleos".
A new look into the mediterranean music.
FRANÇAIS
Entre chanson et chanson, un petit conte irréel et rarement vivant.
"Üt" propose un spectacle de petit format, avec de la musique de propre création de racine méditerranée qui mélange des éléments de la musique catalane avec ceux de la musique marocaine, turque et du flamenco.
Avec des paroles obscures qui parlent de la réalité moins explicite et en chantant seulement en catalan, on y voit une mélange de poésie, musique, narration de petits contes et une mise en scène qui cherche le charme dans les choses qu’on ne voit pas avec le mouvement de la vie quotidienne:
Des meubles vieux recyclés et pleins d’expériences intimes des personne qu’on ne connaîtra jamais, accompagnés des petits contes qui parlent de la crue beauté de la vie avec le son des instruments des cultures qui sont prochaines.
En plus, servir un verre de vin d’une bouteille coupée à la main de verre de bohémien au moment où l’on commence à écouter une chanson dans la langue qui nous donne l’origine.
"Üt" propose une sonorité unique qui est vêtue en scène de la façon suivante:
ROBERT ABELLA :
Voix, Violin, Narration des contes et battements de mains.
JOAN MIRÓ :
Luth turc, Baglama, Ney et Chants Harmoniques.
ROGER RAVENTÓS:
Guitarre flamenca.
LUÍS CHACÓN:
Caisse flamenco, Congas, Derbouka, Djembé, Grosse Caisse de 18", Percussion d’ambience, battements de mains et "Jaleos".
Un nouvel regard à la musique de racine méditerranée.

My Interests

Music:

Member Since: 3/5/2008
Band Members:
Sounds Like:

CATALÀ

"En un luxós àtic vivia una de les famílies més benestants d’una important ciutat. Tenien una única filla a qui donaven tot el que desitjava sense contemplacions, encara que, en realitat, la joguina preferida de la nena era una nina de porcellana de cara i formes delicades i precioses.

Aquell era el primer estiu en anys que havien decidit fer una escapada de la ciutat i passar uns dies fora.
Així que amb les presses i el trasbals de la novetat la nena es va descuidar la nina al pis.

Amb les hores la nina es va descobrir sola en l’àtic i la curiositat la va envair. Sempre sota la voluntat de la seva companya de jocs mai no s’havia preguntat que es devia veure més enllà del balcó...què oferia la ciutat a l’altra banda de les parets...

Amb cert recel s’acostà al balcó i, mig encegada per les llums brillants i meravellada pels colors sèpia de la nit, s’abocà dalt a baix de l’edifici sense adonar-se’n.

Inconscient del temps que havia passat es va despertar refent mentalment la seva situació.
Amb prou esforç va anar enfilant la façana cap amunt fins arribar al balcó de l’àtic on,consolada, hi veure llum...la família havia tornat:
el pare..la mare...la nena...i...una nina de porcellana idèntica a ella.
L’havien substituït per una altra nina idèntica!

La ràbia i la desesperació la van colpejar amb un atac descontrolat de ira i va començar a arrencar-se els cabells amb les mans i a esgarrapar-se la cara amb les ungles quedant completament desfigurada.

Poc a poc es va anar tranquil·litzant, i la va anar envaint la son desperta de després d’un llarg plor... va veure’s reflexada en els vidres, i es va fer conscient de que, segurament, cap nena voldria jugar amb ella...però que ara era única, i mai més podria ser substituïda."

ESPAÑOL

"En un lujoso ático vivía una de las familias más acomodadas de una importante ciudad.
Tenían una única hija a la que daban todo lo que deseaba sin contemplaciones, aunque , en realidad, su juguete preferido era una muñeca de porcelana de cara y formas delicadas y preciosas.

Aquel era el primer verano en años que habían decidido hacer una pequeña escapada de la ciudad y pasar unos días fuera.
Así que con las prisas y la emoción de la novedad la niña se olvidó la muñeca en el piso.

Con las horas la muñeca se descubrió a solas en el ático y la curisidad la invadió.
Siempre bajo la voluntad de su compañera de juegos, nunca se había preguntado que debía haber más allá del balcón...qué ofrecía la ciudad al otro lado de aquellas paredes...

Con cierto recelo se acercó al balcón y, medio encegada por las luces brillantes y maravillada por los colores sepia de la noche, cayó edificio abajo sin darse cuenta.

Inconsciente del tiempo que había pasado se despertó rehaciendo mentalmente su situación.
Con esfuerzo, fué trepando por la fachada hacia arriba, hasta llegar al balcón del ático, donde, con algo de consuelo, vió que había luz...la familia había vuelto:
el padre...la madre...la niña...y...una muñeca de porcelana idéntica a ella. ¡la habían sustituido por otra muñeca idéntica!

La rabia y la desesperación la golpearon con un ataque descontrolado de ira, y empezó a arrancarse los cabellos con las manos y a arañarse la cara con las uñas hasta quedar completamente desfigurada.

Poco a poco se fué tranquilizando, y la fué invadiendo el sueño despierto de después de un largo lloro...se vió reflejada en los cristales, y se fué haciendo consciente de que, seguramente, ninguna niña querría jugar con ella...pero que ahora era única, y nunca más podría ser sustituida."

ENGLISH

"On the top floor of a very luxurious building, there lived one of the richest families of an important city.

They had a daughter to whom they gave everything she asked for and treated her with indulgence.
However, she had a favorite toy: a porcelain doll with delicate and precious forms.

It was the first summer in years that they decided to leave the city for some days.
With the hurry and stress the girl forgot her doll at home.

After some hours, the doll saw her alone in the flat and felt curiosity.
Because she had always acted as the girl wanted, she had never asked herself what there was beyond the balcony... what the city offered at the other side of the walls...

With a little bit of fear, she went to the balcony and blinded by the lights in the streets and the sepia colors of the night, she jumped without noticing it.

Not knowing how much time had passed by, she woke up mentally realizing her situation.

With a big effort, she managed to go up the façade and get into the balcony of the flat.
She felt comforted to see the lights were on... the family was back: father... mother... girl... and... a porcelain doll that was identical to her. They had replaced her by an identical doll!

She felt anger and desperation and with an attack of rage she started to tear her hair and scratch her face with her fingernails.
She was completely disfigured.

Slowly she calmed down and started to fall asleep after a long cry... she saw herself through the window, and realized that no one would probably want to play with her... but now she was unique and so she could never be replaced again.”

FRANÇAIS

“Dans un appartement très luxueux il y avait une des familles les plus aisées d’une ville très importante.
Ils avaient une seule fille à qui ils donnaient tout ce qu’elle voulait sans contemplations mais quand même, le jouet préféré de la petite était une poupée à porcelaine de formes délicates et précieuses.

C’était le premier été après quelques années qu’ils avaient décidé de partir de la ville et passer quelques jours ailleurs.
Avec la précipitation et les nerves de la nouveauté la fille a oublié la poupée dans l’appartement.

Après quelques heures, la poupée se découvre seule dans l’attique et elle sent la curiosité.

Comme elle avait toujours suivi la volonté de la fille, elle ne s’avait jamais demandé qu’est-ce qu’il y avait au delà du balcon... qu’est-ce que la ville offrait de l’autre côté des murs...

Avec un peu de crainte, elle va au balcon et aveuglée par les lumières et émerveillée avec les couleurs sépia de la nuit, elle est tombée à la rue sans se rendre compte.

Inconsciente du temps passé elle s’est réveillée en refaisant mentalement sa situation.
Avec un grand effort elle essaie de monter la façade jusqu’au balcon de l’attique où, consolée, elle voit de la lumière... la famille est revenue:
Le père... la mère... la fille...et... une poupée égale à elle. On l’a substitué par une autre poupée identique!

La rage et le désespoir le frappent et avec une attaque incontrôlée de colère elle commence à s’arracher les cheveux et à s’égratigner le visage avec les ongles.
Elle est complètement défigurée.

Peu à peu, plus tranquille, elle commence à sentir le sommeil d’après les longues larmes... elle se voit au réflexe de la fenêtre et se rend compte que, probablement, aucune fille voudra jamais jouer avec elle... mais elle est unique et elle ne pourra jamais être substituée.”
Record Label: autoeditado
Type of Label: None

My Blog

FANG

LLunes de plàstic... embolcalls negres de saliva morta. Els ulls destenyits en regalims verds, sense saber gaire bé com he arribat a ser algú que desprecio. ¿Com puc sentir aquest fred tan fosc quan ...
Posted by Üt on Sat, 12 Apr 2008 08:44:00 PST

FORATS DE BALA

.. Si les pedres poguessin xiular baixarien rius verds plens de cabells lligats en madeixes. Els caramels serien de llana i el xiuxiueig dels esperits ens recordaria que seguim tenint l'ànima de fang...
Posted by Üt on Sat, 12 Apr 2008 08:38:00 PST

PENOMBRA

Com la llum presonera...d'alguna manera imaginada, irreal dins el fanal. És així com sé que les onades tard o d'hora tornen encara que,de vegades, els ulls cansats d'esperar et fan veure llibertat on...
Posted by Üt on Sat, 12 Apr 2008 08:34:00 PST

CEGUERA

Columnes de fum com milions de papallones cegues. Com cinc ungles arrencades a la desesperació. El perfum de mar indica l'inici d'un camí que sembla que no hauria d'haver començat; d'alguna manera ...
Posted by Üt on Sat, 12 Apr 2008 08:28:00 PST

NUSOS A LES PESTANYES

Passos tristos en una nit llunyana enfonsats en sabates de gel. Pessics de seda, llàgrimes grapades en fulles d'heura que escupen al cel els pensaments fosos, cansats...pudrits Uns ulls petits com es...
Posted by Üt on Sat, 12 Apr 2008 07:56:00 PST