La Brigada

A finals del 2005 va veure la llum la primera demo d'un grup anomenat The Light Brigade. Les bones crítiques van ser immediates a mitjans com Rockdelux, mondosonoro, RAC1 o Catalunya Cultura / iCat fm, deixant-los en posicions d’honor a les llistes del millor de l'any. El treball en directe, l'arribada d'una segona demo a principis del 2007 i la reputació creixent de la banda, els va servir per poder ser teloners de bandes de l'alçada de The Ladybug Transistor o Psapp i tocar als millors festivals del país, com el Primavera Sound, el popArb, l'In-Somni, el Bread & Butter o el Faraday. I això sense tenir encara treball al mercat...
Però la progressió dels de Vilanova, junt amb l'arribada de nous membres a la banda, va fer que el que havia sigut inicialment el projecte personal de Pere Agramunt, agafés una nova i insospitada volada i decidissin canviar l’anglès pel català matern. A les seves influències de sempre, el pop britànic clàssic (Ray Davies, Elvis Costello, The Divine Comedy) i el folk-rock nord-americà (The Band, Neil Young, Clem Snide), se li havien de sumar ara unes inflexions més pròpies del Serrat de principis dels setanta, i l'especial predilecció pel seu disc 'Serrat 4'.
Al setembre de 2007 varen entrar a gravar el seu disc de debut, totalment en català, als estudis gdm amb en Pere Serrano, amb una formació estable formada per Pere Agramunt (veu i guitarra), Magí Mestres (trompeta i veu), Miquel Tello (baix i teclats), Ricard Parera (bateria) i David Charro (teclats i guitarra). Al desembre les cançons varen ser masteritzades per Fred Kevorkian a New York. I, tot seguit, ja fitxaven pel segell anglès Outstanding Records.
A l'àlbum hi trobem onze cançons on els arranjaments conviuen en harmonia amb les parts més crues, on guitarres acústiques i trompetes s'alien com si intentessin refer el 'Forever Changes' de Love o el 'Desire' del Dylan. Un dels temes inclosos és l'adaptació del "Famous" dels Magnetic Fields, transformat per ells en "Si vull marxar".
La Brigada ens presenten amb 'L'obligació de ser algú'; onze joies directes cap al cor. Melodies d'una bellesa extraordinària per als amants del pop en estat pur.
"Quan una cosa m'agrada molt i és tan bonica no puc parar d'explicar-ho... aquest disc m'ha emocionat."
Miqui Puig, Versió RAC1
"El millor disc de pop en català de l'any ja ha sortit i és aquest. Finalment pop en la nostra llengua que no fa riure o plorar, sino emocionar, i que porta les millors influències ben enganxades i visibles a la solapa: Buffalo Springfield, Love, el Dylan de "Hurricane" i el pop 60's de LA. Brillant."
Kiko Amat
"Semblen predestinats a complir el pronòstic de l'agosarat títol del seu primer disc: ser algú dins de la cada cop més fèrtil escena del nou pop català (...) La força del grup de Pere Agramunt rau en unes cançons plenes de llum i bellesa, que tant ens remeten al pop il•lustrat de The Divine Comedy, Elvis Costello o Els Pets. No és massa d'hora per afirmar-ho: La Brigada és una de les revelacions del 2008."
Roger Palà, ENDERROCK (Maig 2008)
"Onze cançons íntegrament en català brillants, emotives i amb una sensibilitat esmolada que els relaciona tant amb Elvis Costello com amb Joan Manuel Serrat (...) 'L'obligació de ser algú' és un dau d'onze cares que sorprèn per la coherència del resultat, la riquesa dels detalls instrumentals i els matisos que podem trobar a les lletres."
Jordi Nopca, MONDOSONORO (Maig 2008)
"Ahora el de Vilanova i la Geltrú asume el catalán en un proyecto más íntimo. Ni los ecos country o de Love, ni la cita a Phil Ochs ni la versión de The Magnetic Fields restan un ápice de carácter al debut. Canciones tan sólidas y cálidamente arropadas crecen lozanas con tan buen adobo."
Nando Cruz, EL PERIÓDICO (Mayo 2008)
"Gracias a La Brigada la pesadilla está a punto de terminar. Ya podemos decir al mundo que nos gusta el pop en catalán. La Brigada lo practican fino, arraigado y en su vertiente folk-rock de la Costa Oeste con algo de la Inglaterra costumbrista de The Kinks (...) Un debut lustroso, pulido, inspirado y redentor. Esto es el pop catalán, por fin."
Kiko Amat, ROCKDELUX (Mayo 2008)
"La Brigada parece haber hallado su yo y, así, empezar a brillar con luz propia (...) Su sonido tiende hacia un pop luminoso y transparente, el que con habilidad y talento les ha llevado a ser alguien, alguien que merece ser escuchado. Y eso no es poco."
Josep Martín, GO MAG (Mayo 2008)
"Com la bona música pop, les cançons s'enganxen a la pell de l'oient a la primera, però a mesura que es van escoltant més vegades es descobreixen detalls musicals o lletrístics que converteixen el seu debut en una de les novetats més estimulans dels darrers mesos."
Jordi Nopca, BENZINA (Maig 2008)
management: Genís Muntada
[email protected]
Custom top banner code by EileenEnd Code To Apply Top Banner