Sisa (Official Page)

Jaume Sisa neix a Barcelona, al barri del Poble Sec, el 24 de setembre de 1948. Fill de família treballadora, la seva infància en plena grisor de dictadura franquista està marcada pels jocs al carrer, la lectura dels populars "tebeos" de l'època (Capitan Trueno, Jabato...), la companyia imprescindible de la ràdio i la proximitat del món de la faràndula i les "varietés" del Paral.lel.Abans de pujar als escenaris i revolucionar el món mundial amb el seu projecte galàctic, Sisa exerceix tot tipus de feines (oficinista -la seva primera "vocació", assegura-, venedor de llibres, representant d'electrodomèstics, cambrer, dependent, enquestador...) però la febre dels nous conjunts de rock'n'roll, beat i folk dels anys 60 l'il•lumina i decideix invertir els estalvis en la seva primera guitarra elèctrica.Comença a freqüentar els ambients "bohemis", i gràcies a l'amistat amb el músic Enric Herrera viatja fins a París, on acompanya el grup Los descendientes de Walder i on es presenta com a cantant folk. Després continua amb una gira per Tunísia, Itàlia i França abans de la tornada a Barcelona.El desembre de 1967 Sisa fa la seva primera actuació a Barcelona, a l'Escola Massana, compartint escenari amb Guillermina Motta i Xavier Ribalta, i s'incorpora al Grup de Folk (complint amb el ritual del grup, amb Pau Riba i Jordi Batiste com a padrins) el mateix dia que també ho fa Ovidi Montllor. Amb el Grup de Folk participa en el popular festival del Parc de la Ciutadella de Barcelona, en el convuls maig del 1968.La discogràfica Als 4 Vents publica el seu primer senzill L'home dibuixat, presentat a la Bodega Bohemia amb l'apadrinament de Gilbert, una estrella del music-hall barceloní dels anys 20. L'enlluernador inici continua amb actuacions en solitari, amb el Grup de Folk i com a component de Música Dispersa, conjunt d'avantguarda i experimentació amb un únic i ara molt buscat disc. Immediatament arriba el primer disc Orgia, una alenada d'aire fresc en el panorama musical de l'època i tota una provocadora declaració de principis.Sisa, juntament amb Pau Riba, en procés de creació de Dioptria, lideren en aquest moment l'underground provocador i contracultural barceloní, català i, pràcticament, també l'espanyol. Tots dos proposen fer un concert al Palau de la Música, esplèndid edifici modernista i un dels símbols de la burgesia, però la negativa que reben com a resposta els impulsa a enviar en senyal "d'agraïment" una botifarra decorada amb la senyera catalanaDesprés d'Orgia, Sisa deixa banda els escenaris i durant un temps torna a fer tot tipus de feina (cambrer, recollidor de fruita a Lleida, venedor de llibres i televisors, oficinista un altre cop...), combinant-ho amb estades a Holanda i Menorca, aparentment allunyat de la música. No és fins que s'inaugura una nova sala de concerts a Barcelona, Zeleste, que Sisa torna a l'activitat artística amb el que és el seu disc més celebrat, Qualsevol nit pot sortir el sol.En plena ebullició política i cultural a Catalunya i a l'Estat espanyol pel final de la dictadura, la mort de Franco i el procés de transició a la democràcia, Sisa i el seu aparentment innocent cant a la imaginació i la llibertat de la cançó Qualsevol nit pot sortir el sol són considerats inapropiats per "las autoridades competentes", i prohibeixen la seva actuació al multitudinari festival Canet Roc de 1975.La decisió tindrà inevitables efectes promocionals que consolidaran la popularitat de Sisa, que continuarà una etapa molt creativa amb Galeta Galàctica i el doble disc La catedral, consolidant la seva personalíssima barreja de misticisme, surrealisme i humor.A continuació venen les col•laboracions amb la companyia teatral Dagoll Dagom, a l'espectacle basat en textos de l'escriptor Pere Calders Antaviana. Sense abandonar la desbordant creativitat marca de la casa, Sisa aposta amb La màgia de l'estudiant (1979) per un gir cap a composicions més convencionals, que presenta en directe amb el suport de la banda de rock Melodrama i que es plasmaran en el disc Sisa & Melodrama.El 1981 torna a col.laborar amb Dagoll Dagom a La nit de Sant Joan i s'integra amb la companyia en la gira que va fer per tot l'Estat espanyol. El seu particular homenatge a la diversitat cosmopolita de Barcelona es concreta a Barcelona Postal, un projecte conjunt amb l'artista Antoni Miralda que inclou versions de cançons dedicades a la ciutat comtal com les de Maurice Chevalier o Gato Perez. Ja en plena democràcia, el 1983 l'artista comença a mostrar símptomes a Roda la música d'una certa desil•lusió, que es confirmen amb el seu disc de comiat (provisional), el doble Transcantautor. Última notícia (1984), que anirà acompanyat de l'edició del poemari Lletres galàctiques i l'exposició Memòria representada.Mentre Sisa manté el seu esperit galàctic reclós, reapareix a Madrid Ricardo Solfa, cantant de boleros que ja havia actuat ocasionalment amb l'Orquestra Plateria. Solfa publica el 1987 el disc Carta a la novia (on interpreta la cançó coescrita amb Joaquín Sabina Hay mujeres) seguit dos anys després per Cuando tu seas mayor.Després de presentar a Televisió Espanyola la sèrie España en solfa (1990), el 1992 publica un tercer disc, Ropa fina en las ruinas, i l'any següent comparteix amb Pascal Comelade, fan declarat de Sisa, el single Yo quiero un tebeo editat amb motiu del Saló del Còmic de Barcelona. Les últimes notícies de Solfa el situen el 1996 com a vocalista a bord d'un vaixell de destí incert.El 1996 entra en escena El Viajante, un personatge que aglutina les personalitats de Sisa i Solfa, a més de Ventura Mestres (especialista en Sisa) i Armando Llamado (lletrista de Solfa) i que deixa per a la posteritat un disc-llibre homònim publicat per El Europeo.Poc a poc, Sisa surt del seu retir i al costat de Pau Riba ofereix l'espectacle literari Actors gramàtics per diferents escenaris de Catalunya. També col•labora, juntament amb Pascal Comelade, en la posada en escena de l'obra teatral Colors, del dissenyador Javier Mariscal.El 2000 es confirma l'esperada reaparició de Jaume Sisa amb la publicació del disc Visca la llibertat, amb la col.laboració musical de Pascal Comelade, i que es presenta el gener del 2001 al Palau de la Música amb la presència de nombrosos amics i artistes convidats.Després de la bona acollida del disc de retorn, la revitalització de Sisa continua amb l'edició de Bola voladora (2002) una revisió d'alguns dels seus èxits i alguna versió acompanyat de La Verbena Galàctica que culmina amb l'apoteòsica presentació a les festes de la Mèrcè 2002 davant de la Catedral de Barcelona. El 2002 Sisa també apareix al documental de Ventura Pons El gran Gato, dedicat a la figura de Gato Pérez, on versiona la cançó Quiera ser poeta, quisiera ser cometa i conversa amb l'actor Carles Flavià sobre l'homenatjat i la Barcelona dels anys 70 i 80. Feliçment recuperat per a la causa galàctica, Sisa ha publicat també l’excel•lent El Congres dels Solitaris (2005) i, juntament amb Lluis Mendo i Bernardo Fuster, un disc d’homenatge a Vainica Doble que, sota el titol Sisa i Suburbano Cantan a Vainica Doble, inclou les col•laboracions d'Alicia i Mar Álvarez (Pauline en la Playa), Natalia del grup Nosoträsh, Refree, Paco Clavel i Gloria Van Aeersen, fundadora amb la desapareguda Carmen Santoja del duet autor de joies com Un metro cuadrado.Darrerament, K industria ha publicat noves versions dels seus àlbums clàssics sota llicencia d’un Jaume Sisa que, aquest estiu, està recuperant en directe el text, el context i, encara més, el subtext del seu immortal Qualsevol Nit Pot Sortir El Sol. Benvinguts...

Myspace Layouts at Pimp-My-Profile.com / Space

SISA AQUEST ANY FOLLAREM COM FOLLS SISA QUALSEVOL NIT POT SORTIT AL SOL EN DIRECTE SISA QUALSEVOL NIT POT SORTIT AL SOL