marcus

Vaig agafar la guitarra del meu pare en quant em va deixar de fer por tanta fusta... Quan la vaig agafar encuriosit em sentia còmode, i és per això que si jo vaig anar creixent ella també ho havia de fer, i així és com es va convertir en contrabaix... però primer va ser durant mooolts anys un baix elèctric el que em va atrapar el cor...
Vaig estar molt de temps com a autodidacta, doncs la meva formació va ser un pare guitarrista enfadat amb el temps per no poder-la tocar, uns ulls i unes orelles... sort de les orelles, que guiaven els meus dits amb certa facilitat...
ja més tard em va agafar la neura i em vaig treure el títol de solfeig, harmonia i totes aquelles coses que un de vegades no sap ben bé per què les fa, doncs tampoc cal ser filòleg per comunicar coses... i ja passant-me de derrapada em vaig fer mestre, que ve a ser com la condemna del dia de la marmota en companyia de petits presonatges, i a la postre a un li posaran el cartell d'antropòleg, que més d'un/a es deu estar preguntant quina branca de la medecina és, aquesta...
Maleeixo la grisor de les famílies humils de la postguerra... la meva àvia era professora de piano sense piano, doncs la guerra li va canviar un pare mort per un estómac buit, i el piano es va convertir en la salvació per la gana...
Vaig estar tocant molt de temps amb un baix de prestat, doncs no tenia un duro per a un, coses de famílies obreres, estudiava la guitarra per no tenir baix, tot i que jo no n'estava enamorat, d'aquelles sis cordes...
En quant vaig estalviar una mica, va caure el primer, de segona mà però peleón...
aleshores ja mai més hi ha hagut marxa enrrere
Y ahora una oda a Barcelona, la ciudad mentirosa, com diu l'estimat i apreciat Manuel:
No soy muy dado a estas cosas... la verdad es que el ánimo que me empuja a escribir es la rabia por el desprecio que ha tenido el AYUNTAMIENTO DE BARCELONA hacia la cultura, donde hay personas ellos sólo ven números, la millor botiga del món, le llaman con descaro y alevosía, pero es que yo, mire usted por dónde, no quiero vivir en una tienda, no me quiero pasear por un escaparate, ni ser el figurante de un gran parque temático... yo tan sólo quiero vivir sintiéndome persona...
Barcelona se está volviendo una foto, una postal, una simple imagen vacía de contenido, que arrasa los barrios para despersonalizarlos y convertirlos en un gran centro comercial, Barcelona es una GRAN MENTIRA contra la gente, pues por un lado te venden la gran ciudad cosmopolita, orientada con total impunidad al turismo de consumo, y por otro, recortan cada día más y más libertades a la gente que en ella vivimos... Hay bares que han sido multados por APLAUDIR O por BAILAR...!!! Os imagináis una ciudad donde hay que implorar a la gente que no baile pues pueden ser objeto de sanción? Ahora la policía se dedica a perseguir a los CICLISTAS, a los MÚSICOS, a los que se sientan en la CALLE, a los que conversan con una CERVECITA fuera de zonas de consumo... a cualquiera que proteste, COMO SI FUÉRAMOS DELINCUENTES...
damas y caballeros, BIENVENIDOS A MATRIX, escapad, es una trampaaa
QUÈ T'HAN FET, BARCELONA...?