UN ENTRE TANTS

Un entre tants és un grup de l'Horta de València que conrea el rock valencià combatiu amb matisos de punk-rock, ska ireagge. Amb una formació de nou persones on es barreja el so de dues dolçaines i una tarota, dues veus, duesguitarres, baix, bateria i percussió.Format plenament cap al 2005, l'embrió del grup el trobem a l'abril del 2003, quan un grup d'amics s'aplega per passaruna bona estona expressant les seues inquietuds. A partir d'ací, el grup anirà creixent fins arribar a la formacióconsolidada actualment.La banda pren el nom d'un poema de Vicent Andrés Estellés, per tal d'expressar el sentit de la lluita quotidiana del'anònim col.lectiu. Aquesta voluntat de reivindicar la poesia dels Països Catalans també es pot veure en les lletres, ambtextos del mateix Estellés o de Martí i Pol. El compromís i la lluita són el motor de les cançons, des d'unaperspectiva jove, alegre i valenciana.Ara per ara, el grup ha recorregut nombroses comarques del país amb una proposta festiva i contundent. També hatocat en directe a la televisió valenciana Infotv. Els primers passos a l'estudi els ha fet amb l'enregistrament de lamaqueta “Camins Perduts” (2006), gravada en plena horta d'Alboraia. Un títol que fa referència a la memòria d'aquestentorn, en greu perill d'extinció en el moment de gestació de les cançons.[ Agraïments: Donem les gràcies a totes aquelles persones que han contribuït a que trobem les primeres dreceres delcamí. Per descomptat a Rafa, Laura i Belén, que ens acompanyen sempre fent més bonic el trajecte, i a totsaquells que venen a cada concert. També als col.lectius que ens han acollit fins ara i que lluiten cada dia per trobar elscamins del somni ]EL NOM DEL GRUPEl nom del grup és alhora un homenatge i un reconeixement a l’obra del poeta valencià més popular del segle XX, Vicent Andrés Estellés. Aquest autor escriu al seu Llibre de meravelles:Paraules senzilles i potents amb les quals es reflecteix la vida quotidiana dels individus immersos en el col.lectiu. Paraules de treball, amor i lluita que deixen constància de la existència d’aquells que viuen i moren sense abandonar l’anonimat:“Hi ha morts que viuen i donen la mà, tenen a punt una frase oportuna i saben dur una vida discreta, sense cridar en res l’atenció, morts que ningú no sabrà que són morts i van a missa de dotze els diumenges”.Al cap i a la fi, la remor soterrada de tot un poble aixafat pel silenci, la immensa espiral de veus desconegudes que al remat acaba fent acte de presència, i sempre per mitjà de la lluita i el treball conjunts i solidaris:“Un entre tants D’obscura lluita, D’afany constant”*.Per això el grup pren aquesta expressió que dóna nom al seu projecte, per aprofitar el doble sentit que ofereix una fórmula com aquesta: un entre tants grups joves valencians i un entre tants en la lluita col.lectiva, callada i diària del nostre poble.*Totes les cites estan extretes de ESTELLÉS, Llibre de meravelles, Editorial 3i4.