El músic barcelonà David Pérez Barrachina, erm, debutava l’any 2005 amb un disc autoproduït de tÃtol homònim (erm/ Discmedi 2005). Guitarres, samplers i programacions es posaven al servei d’acurades melodies que alhora s’ajustaven suaument dins d’un entramat electrònic. El resultat va ser una obra que es movia a cavall entre el pop d’autor i l’electrònica i en el qual destacaven unes lletres iròniques i sensibles i un tractament sonor molt personal. Dos anys desprès, erm publica el seu segon treball Manifest LÃquid (Discemdi 07) i, sense arribar a reinventar-se, erm s’ha redescobert. En un procès al qual, probablement, no és aliena la figura en funcions de productor d’Enric Espinet, sobradament familiaritzat amb la música del barcelonà ja que porta temps actuant de lloctinent a la guitarra d’erm als directes. La pressència del llenguatge electrònic s’ha matitzat – no pas dissolt – i ara samplers i beats de modestes proporcions ja no dirigeixen el so, amb la nitidesa que ho feien, a les cançons de Manifest LÃquid. Però no tot són vents de canvi, la proposta d’erm no ha perdut els seus trets distintius. Encara es mantenen uns destacables textos en català , lleugerament à cids, irònics, recorreguts per un hà lit poètic no exempte d’un pòsit de melanconia. Continuem trobant la mateixa voluntat d’actualitzar la figura del cantautor amb el vernÃs dels colors contemporanis. Trets amb els que erm ha encertat en construir un univers lÃric i musical d’arquitectura personalÃssima en la qual adentrar-s’hi resulta tot un plaer.
Clip "El Guardià del Magatzem"
Teatre SAT!
Presentació "Manifest LÃquid" Tema: "Algú que espera"(Agre)
Showcase Fnac presentació 1er disc
"POLS"
