dring dublé

dring
[1803; d'origen onomatopeic]
m So viu que fa, en rebre un xoc, un objecte de metall o vidre. El dring de l'or, de l'argent.
dublé
[del fr. doublé, participi de doubler 'doblar']
m Material emprat en la fabricació de joies falses consistent en una làmina molt prima de metall preciós soldada sobre un metall ordinari.
La formació ripolletenca ha transitat per diferents moments. El nucli dur, amb Morello, Vicente i Tirano, té un passat llunyà plegat amb 8 Millímetres i Lanubetortuga (metal hardcore rap i noise improvisat, respectivament, i totes dues formacions de Ripollet) i també un passat proper en projectes com Magnetopore (lo-fi, Ripollet).
La dèria jamaicana ha estat un element canalitzador i perfecte per la seva capacitat d'adaptació als alt-i-baixos del trio. I a l'inrevés. Els alt-i-baixos i diferents motivacions del trio s'adapten perfectament a la música jamaicana. Com a companys d'aventures, sempre han estat envoltats d'antics amics com JJ The Oldian (guitarra i remixes, provinent de La Jeta Band, the 8th Jet, The Oldians, Aggronauts, Kinky Coocoos, Catalonian All Stars...), Lester (vocalista de 8 Millímetres i real bboy dels 80, actualment a Punxa l'Orella DJs i Lama-Nasa) i Vladimiro (teclista, també de La Jeta Band, the 8th Jet, the Oldians, Kinky Coocoos i actualment al món del jazz).
D'un parell d'anys ençà, i amb la incorporació ferma del mataroní Gos the Boss als teclats (provinent entre d'altres de The Cabrians o Flight 404), Dring Dublé comença a treballar un repertori tan obert com tancat i bàsicament influenciat per la música jamaiquina en general, amb tocs de roots, dub i dancehall.
Llangosto, alter ego per un dels cantants de Pirat's Sound Sistema, sempre ha estat present als directes de la banda, que li ha servit riddims clàssics, de nova factura i de collita pròpia per donar ales als seus particulars malabarismes lírics en català. És durant l'estiu de 2004 que el grup fa de backing band per Pirats Sound Sistema, actuant a escenaris de volada com Santa Tecla (Tarragona) o el Finos Reggae Festival (amb Chuki Starr, Lutan Fyah o Ras MacBean), entre altres, i oferint un espectacle de 90 minuts amb cançons pròpies i servint riddims per Soto i Rodrigo.
Amb la marxa de Gos the Boss a l'estranger, la banda va reclutar Sergi Fargas (de la dinastia bagenca Fargas i actualment guitarrista del grup de pop bastard i reggae Plouen Catximbes) per afrontar alguns compromisos en directe. Sense Gos the Boss i el seu increíble esperit de hammond la música del grup continua caminant perfectament, però durant aquest temps el projecte es reencarna en The Phicticians, oferint un parell de concerts ben sonats durant el 2005 (Vilafranca i Manresa). Amb la tornada del teclista excursionista, la trobada de germanor no es fa esperar i el quintet inicial resulta en sextet, amb la incorporació definitiva de Fargas com a segon guitarrista.
Reggae, tocs de punk, ambients dub i psiquedèlics, energia, catxondeo i mala òstia rimada en català, amb alusions directes a la AVT, Joan Clos, Iñaki Gabilondo o Carles Francino, però també amb moments de denúncia general o reflexions introspectives des de les lluites veïnals, socials o personals. Música del carrer feta al carrer. Des dun polígon, vora el riu, a tocar dun escorxador de pollastres i respirant el virus de la grip aviar i els perfums de l'Ecoparc 2 (no el volem!). No hi ha marihuana que els tombi. Això és real. O no.
From Ripollet, to the world.
Like a table with three legs, Dring Dublé become real with Vicen-T, Morello and Tirano. Gos the Boss joins the band. Llangosto only joins the band live.
So, a backing band? No. A three members band? No. Depends on the moment, and depends on the project. Nuclear three people band + guests on the keys, guests on the guitar, guests on the mic.
Reggae, punk, dancehall.
Thinking bout putting out some calypso tunes, too. Why not? And a spaghetti ska (western flavoured) project called Winchester Morello Ska Band will come one day.
Never ending developement.