Jordi Diaz

Des de molt petit he tingut sempre una forta atracció cap a la música. Quan tenia 12 anys van caure a les meves mans dos discs que van canviar per complert el rumb de la meva vida. El primer, Unplugged de Eric Clapton, el segon Alchemy de Dire Straits. Aquells dos àlbums van fer que comences un camí sense retorn i em vaig aferrar a la música i a la guitarra com si fòs la única cosa que hi hagués al món. Des de aleshores he tingut la sort de tocar amb molta gent, de la qual m'agradaria fer-ne un petit recull. Tot va començar amb el típic grupet d'institut, quatre amics que somiaven amb pujar-se algun dia a un escenari, el grup es batejaria amb el nom de NO ANEM BÉ integrat per Xavier Ortells (guitarra i veu), Albert Terrones (guitarra) Llorenç (Bateria i veus), Jordi Diaz (guitarra), crec que varem arribar a fer alguna actuació. Poc després va arribar FINGERS, segona formació d'institut, algo més seriosa, i tot i que hi va passar-hi força gent, Marta Nadal, Guillem, Josep Maria, el grup va tenir com a musics en totes les actuacions a Carlos Rubio (guitarra), Amadeu Hernandez ( en primer moment guitarra i després bateria), Alejandro usieto (Teclats). Van ser practicament tres anys de assajos i actuacions o vam apendre el que era enfrontar-se a un directe. D'aquest grup en vull destacar principalment a Carlos Rubio, una de les persones amb un talent més inat per a la música, sens dubte si ha un segon Mark Knopfler aquest és ell. Fingers es va acabar i va arribar a la meva vida la Layla, quina coincidencia el nom, no? per un fan de Eric Clapton, com jo! vam muntar un trio musical amb l'Albert Terrones, ex-guitarra de No anem bé! que quedaba format de la seguent manera: Layla (veu) Albert Terrones (guitarra acústica) i Jordi Diaz (guitarra acústica). La Layla sense cap mena de dubte va ser la persona que em va ensenyar a disfrutar dalt d'un escenari. Vam fer infinitat d'actuacions i sobretot vam disfrutar moltíssim! Després de la Leila vaig crear una nova formació TIGRETON BLUES BAND, amb l'Amadeu Hernández (Bateria) novament, Helena Risco, Oriol, Raquel, pero que va passar sense pena ni gloria, fent un parell de petites actuacions. El següent pas va ser el més important i el que més m'ha marcat al llarg de la meva vida musical. AMBICIONS ABSURDES. Ambicions mereix un capítol a part. Era la primera vegada que entrava a formar part d'un grup que treballava de forma molt seriosa. El grup estava format per Gary Mach (guitarra i veu) Roc Lloveras (Baix i veus) Sami Sans (bateria) i Jordi Diaz (guitarra i veus). De l'estada a AMBICIONS ABSURDES en vaig treure grans coses Concert amb els Pets, grabació de la maqueta LA NIT S'ALLARGA, però el més important va ser apendre a estimar unes cançons que per nosaltres eren molt especials, i el bon rotllo que va existir sempre entre els quatre components del grup, que provocava sota el meu entendre una magia molt especial. Actualment dos d'ells han deixat la música, però en Gary Mach autèntic esperit d'AMBICIONS ABSURDES comença nous projectes, espero que rebi els resultats que el seu talent es mereix i espero poder-hi participar. Però com tot a la vida arriba el final, i no va passar més d'una setmana de la meva marxa d'AMBICIONS ABSURDES que vaig tornar a reunir a FINGERS per un concert benefic a favor de les escoles colombianes, que no vaig dubtar ni un moment en acceptar. Aquest cop Fingers estaría format per Raquel (veu) Carlos Rubio (guitarra) Amadeu Hernandez (Bateria) Roc Lloveres (Baix) Jordi Diaz (guitarra i veu) Amb tres assajos ens vam pujar a l'escenari, i vam sortir a tocar. Aquesta formació però no va durar massa, Roc només havia colaborat, i Raquel al poc temps va marxar deixant vuit el paper de veu principal. Aquest és un moment molt important en la meva trajectoria, ja que per primera vegada vaig decidir adoptar aquest paper i deixar el meu segon pla de guitarrista, tot i que sempre havia fet veus o havia arribat a cantar alguna cançó. En el primer directe com a cantant i amb la incorporació al baix de Joan Carles, vaig notar el pes de ser la veu principal de un grup, pes que en aquell moment em va semblar molt gran però del que actualment n'estic enganxat. Una serie de malentesos van provocar la meva fugida de Fingers, i per primera vegada a la meva vida, em vaig plantejar deixar els grups, els assajos i els escenaris. Van transcorrer dos anys de total inactivitat, tant sols tocava per mi, pero vaig conèixer un guitarrista anomenat Jaime Vilalta. Després de moltes nits de cubates i guitarres vam decidir formar un duet anomenat Clementine de la mà del qual tornaría als escenaris després de tres anys sense cap actuació, va ser un moment molt especial per mi, gràcies Jaume! Això va posar en marxa el que actualment és la vita è bella, format per Jaime Vilalta (guitarra i veus) Joab Penalva (saxo) Alex Parra (baix) Manuel J. Cuesta (teclats i veus) Josep Soler (bateria) i Jordi Diaz (veu i guitarra). Actualment formo part d'aquesta formació, constituida per magnifics músics. Haviat hauré de celebrar els vint anys damunt d'un escenari, i això que només en tinc 30, i el meu somni seria fer un concert amb tota aquella gent amb la que he participat. Hi ha molta gent que m'he deixat en el tinter, però hi ha algú que vull destacar principalment, Ricardo Acedo de qui en guardo un record molt especial tant a nivell musical coma nivell humà. Ricardo ex-baixista de la mítica formació Lone Star i músic professional amb un gran nombre de músics profesional del panorama musical español dels anys 70 i 80. Ricardo em va ensenyar més professionalitat en quatre dies, que tota la que jo hagi pogut adquirir durant aquests quasi vint anys. Gràcies Ricardo sempre estarás en el meu cor i en la meva música, que és la meva vida. real editor best profile tools real editor best profile tools
How I made my profile:
I used Dave & Jay's amazing myspace editor .