Anna Voltas & Saravah profile picture

Anna Voltas & Saravah

BRAZILIAN JAZZ

About Me

LOCALES DONDE HEMOS ACTUADOLondon Bar/ Harlem Jazz/ Blue Note L’Eixample Jazz Club/ La Cova del Drac/ Barcelona Pipa Club Otto Zutz/ Robin Hood/ Costa Breve/ L’Hivernacle/Jazz Room, Jazztard, Jam Session, Griffin (Sabadell)/ Nova Jazz Cava de Terrassa / Cal Blé (Igualada)/Platea (Girona)/ Sunset Jazz Club (Girona)/ Smiling Jack (Lleida)/ Centre Cultural Barradas (L’Hospitalet)/ Omm Sessions. Hotel Omm (Barcelona)/ Casa Elizalde (BCN)/ Casa Cultural de Gandía(Valencia) CMD Deusto (Blbao)/ La Bilbaína Jazz Club (Bilbao) Centre Civic La Sedeta (BCN)ACTUACIONES EN CICLOS Y FESTIVALES5é, 11é, i 12é Festival de Jazz de Ciutat Vella II i III Circuit de Jazz Associació de Musics de Jazz de Catalunya Estiu Jazz al Casal de Tiana 25é festival internacional de Jazz de Barcelona 20 Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega 8ª Festa de la Diversitat (SOS Racisme) Festa Major d’Andorra la Vella 2002 - La Closeta/Jazz a les Corts - Can Deu Contrabaix 2000 - Jazz (Sant Feliu de Llobregat) Cicle Dones i Ritmes - Auditori Caixa de Tarragona Jazz 2004 - XIII Mostra de Sant Boi Jazz & Tintoré (Esplugues) Ciclo Vermut Jazz 2006. Casinet D..Hostafranchs.BCN Ciclo Música a la fresca 2006. Centre CívicC El Coll. BCN Ciclo Bilbao Distrio Jazz 2006. Bilbao Ciclo Música a la Sedeta 2006. BCN 16 Festival l’hora del jazz. Memorial Tete Montoliu (2006) .BCN

My Interests

Music:

Member Since: 3/25/2008
Band Website: saravahmusic.com
Band Members: ANNA VOLTAS - VEU JAUME VILASECA - PIANO JORDI RUIZ - BAIX ELECTRIC DANIEL LEVY - BATERIA
Influences: LA HISTORIA. CATALÀJo havia de néixer al Brasil. Els meus avis paterns hi van anar a viure abans de la guerra civil, per raons professionals. I amb ells el meu pare, que aleshores era un marrec de tres anys. El meu avi matern, en canvi, hi va anar a petar uns quants anys després, com a exiliat republicà. Poc temps després la seva filla (la meva mare), va travessar l’Atlàntic i s’hi va unir. El meu pare i la meva mare es van conèixer al Casal Català de Sâo Paulo, ballant sardanes i cantant el Virolai... Feien de catalans, però ells ja eren brasilers. Brasil era en aquell moment un país d’immigració, molt integrador, molt acollidor: japonesos, italians, libanesos, espanyols, catalans... gent vinguda de tot el món que es sumava als descendents dels colonitzadors portuguesos i als néts dels esclaus africans per construir una nova nació brasilera. Aquest era el Brasil dels meus pares. Ells van festejar, es van casar, van tenir dos fills brasilers (els meus dos germans grans)... I de sobte, encara avui no saben explicar ben bé per què, van decidir tornar a Barcelona. Una ciutat que havien abandonat de petits i que gairebé ja no recordaven. Suposo que en la decisió devia pesar "la seducció d’Europa". Un futur millor per als fills, millor educació, més cultura... En fi. La qüestió és que al juliol del 1963 arribaven al port de Barcelona, i uns anys després naixia jo, geogràficament catalana però, com s’ha demostrat amb els anys, amb el virus brasiler inoculat a la sang. Des del retorn, el Brasil ha estat una presència constant a casa dels Voltas. Lingüísticament, perquè ha estat una mena de segona llengua familiar. Culturalment, perquè hem seguit "enganxats" al Brasil a través de la gastronomia, la música, els llibres. I familiarment també, perquè a Sâo Paulo hi hem deixat uns quants cosins, tiets, etc, que visitem sovint i que ens visiten. Sóc, doncs, brasilera de cor i de família. Canto en portuguès perquè m’estimo aquesta llengua, canto jazz Brasil perquè m’estimo aquell país. I seré la dona més feliç del món si sóc capaç d’encomanar-vos amb la meva veu un tros, ni que sigui un trosset, del meu sentiment. Saravah!LA HISTORIA. CASTELLÀ Yo tenía que nacer en Brasil. Mis abuelos paternos fueron a vivir allá antes de la guerra civil por motivos profesionales. Y con ellos mi padre, que entonces era un chiquillo de 4 años. Mi abuelo materno, en cambio, fué a parar allá unos cuantos años después como exiliado republicano. Poco tiempo después, su hija (mi madre) cruzó el Atlántico y se unió a él. Mi padre y mi madre se conocieron en el Casal Català de São Paulo, bailando sardanas y cantando el Virolai... Ejercían de catalanes, pero ya eran brasileños. Brasil era en aquel entonces un país de inmigración, muy integrador, muy acojedor: japoneses, italianos, libaneses,españoles, catalanes...gente llegada de todo el mundo que se sumaba a los descendientes de los colonizadores portugueses y a los nietos de los esclavos africanos para contruir una nueva nación brasileña. Asi era el Brasil de mis padres. Ellos se enamoraron,se casaron, tuvieron dos hijos brasileños (mis hermanos mayores)... Y un dia, todavía hoy no saben explicar por qué, decidieron volver a Barcelona. Una ciudad que habían abandonado de pequeños y de la que muy poco recordaban. Supongo que en la decisión debió pesar la “seducción de Europa”. Un futuro mejor para los hijos, mejor educación, más cultura... En fin. La cuestión es que en julio de 1963 llegaban al puerto de Barcelona, y unos años después nacía yo, geográficamente catalana pero, como ha quedado demostrado con los años, con el virus brasileño inoculado en la sangre. Desde el regreso Brasil ha sido una presencia constante en casa de los Voltas. Linguísticamente, porque ha sido una especie de segunda lengua familiar. Culturalmente, porque hemos seguido “enganchados” a Brasil a través de la gastronomía, la música, los libros... Y familiarmente también, porque en São Paulo hemos dejado unos cuantos primos, tios, etc... que nos visitan a menudo y a los que visitamos. Soy, pues, brasileña de corazón y de família. Canto en portugues porque quiero a esta lengua, canto jazz Brasil porque quiero a ese país. Y seré la mujer más feliz del mundo si soy capaz de transmitiros con mi voz, un trozo, aunque sea pequeño de mis sentimientos. SARAVAH!!!tHE HISTORY. ENGLISH I was supposed to have been born in Brazil. My paternal grandparents moved there before the Spanish Civil War for professional reasons. And with them went my father, a small boy of three. My maternal grandfather didn’t arrive, however, until some years later. Shortly afterwards, his daughter (my mother) crossed the Atlantic to join him. My parents met in Sao Paulo. Brazil was, at that moment, a country of immigrants: Italian, Lebanese, Spanish… people from all over the world who joined the descendents of the Portuguese settlers and the grandchildren of the African slaves to create a new Brazilian nation. My parents fell in love, married, and had two children (my older brothers), and the day came when they decided to return to Barcelona, a city they had abandoned as small children and hardly remembered. They arrived in the port of Barcelona in 1963, and there I was born some years later, in Catalonia but with the “virus” of Brazil running through my veins. Ever since the return to Catalonia, Brazil has been a constant in the lives of my entire family. I, then, am Brazilian of heart as well as descent, and Catalonian of birth. I sing in Portuguese because I love this language and I will be the happiest woman on earth if I am able to transmit, through my voice, a bit, just a small bit, of my sentiment. Saravah!!!
Sounds Like:
Record Label: Sin contrato discográfico
Type of Label: None

My Blog

DIARIO DE A BOLO 12

  L'HOME FOSC I EL JAZZ Heu sentit parlar de l'assasí de la destral? Vaig conèixer la historia fa uns dies.Va existir a New Orleans i va atacar per primera vegada el 22 de Maig de 1918. Les seve...
Posted by Anna Voltas & Saravah on Sun, 22 Jun 2008 04:50:00 PST

DIARIO DE A BOLO 11

  TINC UNA SENSACIÓ EXTRANYA DESDE FA UNA ESTONA... Vaig de bolo. M’ha trucat algú amb qui vaig treballar fa temps i he dit que sí. Haig de cantar "musica internacional", una mica de tot, ...
Posted by Anna Voltas & Saravah on Tue, 25 Mar 2008 11:01:00 PST

DIARIO DE A BOLO 8

  EN UN LLOC DEL PIRINEU, EL NOM DEL QUAL PREFEREIXO NO RECORDAR.... Quin seguit de despropósits. Quantes coses van anar malament en un sol bolo. Se suposava que hi havía sò, apart de piano de c...
Posted by Anna Voltas & Saravah on Tue, 25 Mar 2008 10:56:00 PST

DIARIO DE A BOLO 7

  ALGUNES PREGUNTES QUE FA LA GENT M’agradaria tenir apuntades totes les preguntes curioses que m’han fet en tots aquests anys de cantar, en tindria una pila!!. Persones absolutament...
Posted by Anna Voltas & Saravah on Tue, 25 Mar 2008 10:54:00 PST

DIARIO DE A BOLO 6

  REGLA DE TRES Estava a la carretera fent kilómetres, com tantas altres vegades cami d’algún bolo. Ja quasi no hi han bolos a la ciutat de Barcelona, així que s’ha d’anar allà...
Posted by Anna Voltas & Saravah on Tue, 25 Mar 2008 10:51:00 PST

DIARIO DE A BOLO 5

  NOIS, AVUI FEM NOSA... Heu tingut alguna vegada la sensació de que feu nosa quan toqueu? Normal. Es un dels handicaps que tenim els músics. Fem nosa, som sorollosos fins i tot per les persones...
Posted by Anna Voltas & Saravah on Tue, 25 Mar 2008 10:49:00 PST

DIARIO DE A BOLO 4

  LES SALES. FLORA I FAUNA. Diario(4) Per les sales de ball i les seves perifèries, un es va trobant amb personatges, certament curiosos alguns, simplement indiscriptibles, uns altres. Gent de t...
Posted by Anna Voltas & Saravah on Tue, 25 Mar 2008 10:45:00 PST

DIARIO DE A BOLO 3.

  REMORDIMENTS? Una vegada un manager amb qui solia treballar em va passar un bolo en una Festa Major d’un barri de Barcelona. Erem dues noies cantant, baix, guitarra, piano i bateria. En...
Posted by Anna Voltas & Saravah on Tue, 25 Mar 2008 10:41:00 PST

DIARIO DE A BOLO

  LA MALETA. No m’ho podia creure. Ho havia perdut tot. M’acababa de quedar, literalment, amb lo posat. La meva "gran" maleta amb tot el que em calía per passar dos mesos i mig (juli...
Posted by Anna Voltas & Saravah on Tue, 25 Mar 2008 10:38:00 PST

DIARIO DE A BOLO.

  DIARI DE A BOLO. EL BOMBO. Os han robat alguna vegada el bombo de la batería? . Al meu marit ,sí. s De la porta de casa. Bé, de la portería de casa. Un bombo nou, vermell, brillant, preciós, p...
Posted by Anna Voltas & Saravah on Tue, 25 Mar 2008 10:37:00 PST