NEXUS

Todas las cosas van y vienen, y Nexus ya se ha ido. A partir d’ara donx en questo myspace hi posaré coses meues també (David Sitges-Sardà)Ara mateix m’estan canviant el calentador i la dutxa de casa. Ha vingut un nano jove i fort i tatuat que puja a la repisa de la finestra del pati interior sense cap tipus de protecció; el que fa la mandra. La qüestió és que mentre ell treballa jo també. Estic escrivint unes paraules explicant com enfoco la composició d’una música que se m’ha encarregat de fer per acompanyar les coreografies d’un videodansa. Ell em posa el calentador mentre que jo escric frases com “…pensem que d’aquesta manera la música també ajudarà, si bé de forma més subliminal, a reforçar el missatge subjacent del videodansa, l’enriquiment que suposa anar més enllà del nostre estret món i fer el contacte amb altres persones i cultures.” Ell treballa amb les mans i la suor, jo amb idees i un aparell de codificació binaria. Ell s’ocupa de que jo tingui aigua calenta apretant un botó, jo m’ocupo de donar sentit a unes frases que són l’antesala de la composició. Quina diferència hi ha entre un lamipsta i un artista? És més impecable una bona interpretació que una bona instal.lació de gas? Perquè no ens adonem de que hi ha poquíssima diferència? Perquè hem mitificat l’artista? Perquè restar mèrit als excel.lents macarrons d’una cuinera analfabeta? Perquè hem amagat tant la senzillesa? Perquè som incapaços de…de repent sento la música de la dutxa nova…el miro somrient i ell em diu” suena bien no?” i jo li dic “artista!”.