EMPERADOR SMITH

Diu la llegenda que el subsòl de la Vilanova antiga és minat de passadissos secrets i soterranis misteriosos. També es diu que fa uns anys, aquells qui passaven pels volts de la mitjanit per un cèntric i solitari carrer de la dita vila, asseguraven sentir crits i laments acompanyats de percussions arcanes que semblaven sortir de sota terra a través dels embornals del clavegueram. El que és cert és que aquella nit tornaven a casa més d'hora i amb alguna copa menys. Però si no hagueren sortit corrent i haguessin escoltat amb més atenció haurien sentit també els acords de les guitarres, el pas solemne del baix i històries com les de Johnny o Manuel... Certament un esperit enjogassat campava pel soterrani d'un vell edifici, però no estava sol. L'Emperador Smith havia reclutat a quatre joves (més tard cinc i a vegades sis) per formar la seva petita però fidel cort, repartint sens miraments títols nobiliaris a individus sense ascendent però que l'adoraven i obeïen fidelment. Tot això començà l'any 2746 des de la fundació de Roma. L'Emperador proclamà aleshores un Repertori que els seus vassalls es comprometeren a assajar, interpretar i bisar quantes vegades els fos possible. I ho així ho feren. I no només al seu llòbrec soterrani sinó per bars i muntanyes, pubs i platges d'arreu del Principat. Així doncs, les hosts imperials descarregaven la seva artilleria sònica a les diverses poblacions que Ell els havia indicat i en rendien les audiències que s'hi havien convocat. Més endavant, un cop més, l'Emperador va requerir els seus acòlits i els va transmetre la seva voluntat de deixar constància per la posteritat del seu pas pel temps. Seguint les seves instruccions es dirigiren a una petita i solitària casa, dalt una muntanya, on s'enregistrà una part del Repertori. Es diu que quan els seus fidels li lliuraren la cinta magnètica que el contenia, i que anomenaven "maqueta", l'Emperador l'escoltà i en acabat els digué, satisfet: "...contentos de vós". Així fou com es conegué en endavant. Les ordes de l'Emperador continuaren aleshores realitzant expedicions a les quals hi assistia, de bon grat, cada vegada més gent. Però quan passaven poc més de dos anys de la seva aparició, sa excel·lència s'esvaí sobtadament i els seus vassalls restaren desorientats i dispersos. Es diu que des d'aleshores es tornaren a sentir, molt esporàdicament, els seus sorolls subterranis i fins i tot s'afirma que aparegué, a plena llum del dia, en unes núpcies... però això, ja són altres històries.