Almorranes Garrapinyaes

Tota aquesta comèdia va nàixer en l'estiu de 2004 per les festes de Sant Joan en Betxí, quan Diego, Tofol i Xavi estaven en una reunió seriosa –de cerveses en el pub DruDru-. De sobte va eixir la idea de muntar un grupet de rock, i Diego es va demanar tocar el baix, Tofol la guitarra i Xavi la bateria. Però els faltava un guitarra, i decidiren dir-li-ho a Pere (Laret), qui aquest va acceptar la idea.Els dies anaven passant sense quedar per a fer algun assaig i en agost, en festes dels quintos, Diego, Tofol i Xavi estaven a la disco mòbil quan Robert, membre de la penya Nino, els va dir si era veritat que s'havien muntat un grupet. Diego i Xavi, sorpresos pel que els havia dit, perquè no ho havien fet públic a ningú, li respongueren que només era un projecte, i Robert els va dir que si a setembre a festes majors del poble volien tocar en la penya Nino al concert que feien tots els anys (Ninorock). La idea els va agradar i durant 3 dies Diego, Pere, i Xavi anaren 3 dies al conservatori on Xavi utilitzava la bateria de la banda de música i Pere amb un amplificador i la guitarra va traure 3 versions. Com que Diego no tenia baix cantava i Tofol simplement venia a veure'ns perquè encara no sabia tocar la guitarra.Per fi arriba setembre i ens pregunten el nom del grup per a ficar-lo al programa de festes, encara no teníem res clar. De moment volíem ficar-li Rekotxineo, que ens molava molt, però com encara no estava clar, Robert ens va ficar el magnífic i original nom de ALMORRANES GARRAPINYAES. El nom ens va fer molta gràcia tant a nosaltres com a la gent del poble, que eixa nit vingueren a veure'ns per la curiositat de qui eren estos joves components del grup i van omplir el carrer de gom a gom. Com que no teníem baixista per a eixa nit li ho vam dir al nostre col·lega de La Absenta (Nules), qui no va ficar cap pega.Al concert no s'entenia res del que tocàvem, però la gent ballava, i ens va donar l'enhorabona quan vam acabar. A partir de este concert les Almorranes garrapinyaes tots els dissabtes quedaren per assajar al maset de Pere. Diego es va comprar en baix, Tofol la guitarra i Xavi la bateria, mentre Laret anava guiant a Tofol i Diego en les notes de les guitarres, i Xavi anava defensant-se a la bateria.Ara feia falta un bon cantant. Vam contactar amb Juan Manyá d'Artana i va vindre a assajar un dia. Ens quedarem al·lucinats amb la veu de Juan, però poc després va deixar el grup per motius personals, però sense mals rotllos.El grup veia que li faltava algun ingredient de la terra per als seus projectes de cançons. Eixe instrument era la dolçaina, i quin millor dolçainer que Lluis Chesa, un amic de Xavi de Vila-real que es van coneixer a la manifestació del 25 d'Abril de València, Xavi tocant el taval i Lluis la dolçaina.Però al grup encara li quedava una assignatura pendent, que era la de trobar una veu agressiva. Després de buscar sense trobar resposta, un dia es va ficar en contacte amb el grup David Piñana (el pinya) també de Vila-real, que havia sentit dir que les Almorranes Garrapinyaes buscaven cantant i després d'alguns dies de prova, David va passar a formar part del grup.Després véiem que a les guitarres feia falta alguna cosa més i volíem més potencial i traure un so més complet i contundent. Un dia va vindre a assajar amb nosaltres Alberto Villalba, un vell amic de Xavi de l'Alcudia de Veo, i ens donarem compte que era un guitarrista a qui els dits li anaven sols. Era una llàstima deixar-lo escapar i per això decidirem pagar la clàusula de rescisió –dos cerveses i un canut- i fer-li el contracte immediat.I bé, fins ací hem arribat les Almorranes amb 7 membres en el grup, posant el català com a llengua de les nostres cançons. El grup va evolucionant dia a dia per tal d'intentar fer-nos un lloquet en aquest difícil mon de la música, on ara per ara no pareix que els vaja gens malament la cosa... Layout Created at Mspremade.com