Kols

Vaig neixer l'any 82 a Berga. De seguida, a la tendra edat de 6 anys em van diagnosticar LITIFISIMILIQUANTIBOUPODRENTIBIOSIQUISTICABOVINAESPONGIFORME , una enfermetat molt xunga que provoca que s'em traslladi a un centre de salut mental amb d'altres afectats per la mateixa enfermetat. Dos anys després vaig morir per una sobredosis de pastanaga en pols. La tragica noticia va ser primera plana de tots els diaris, i com a resultat el sanatori on estava va ser clausurat pel ministeri de sanitat. D'aquesta manera, i despres de ser resucitat per les boles de drac, amb 8 anys tornava a Berga el meu poble natal. Dels 8 als 11 anys vaig treballar en una granga com a jinet de bales de palla, una professió que implica, com es evident molts riscos. Vaig guanyar molts trofeus en aquest periode de temps. Als 11 anys deixo la feina de jinet per fer-me vagabund-barbut-endrapador de sardines, professió que, he d'admetre ha deixat una forta marca dins de la meva personalitat. Amb el pas del temps vaig començar a relacionar-me amb d'altres malalts del poble i rodalies, prenent part aixi de moviments socials, i organitzacions llibertaries com el Centre d'Estudis Josep Ester Borrás, i l'Ateneu Columna Terra i Llibertat. Aixi i amb 15 anys vaig descubrir una nova passió, alhora que inventava un nou esport. La fuma de porros dins de contenidors de Paper. La tragedia estava cantada. Un tragic accident en la prova de 8 papers per equips va provocar que quinze persones, entre les quals jo mateix, morissim calzinades per les terribles flames que van envair el contenidor. Al haber estat resucitat per les boles de drac una vegada, ja no podia tornar a resucitar, aixo tothom ho sap, pero al haber nascut en any de traspás, la norma s'invalida. Aixi doncs, el drac em torna a la vida de nou. Pero la autentica pasió que em bullía dins era la música. De manera que despres de reunir-me per aquelles coses del destí amb d'altres empestats com jo, amb 16 anys formem Kolumna Metralla, grup de Punk-hardcore, amb algunes pinzellades de Metal cap a l'ultima etatpa, amb el qual canto fins a la seva disolució. Actualment el meu particular exercit de malalts mentals es reuneix sota el nom d'Hormigon Armado, grup de Metal que existeix arran de la disolució de Kolumna Metralla, i que a dia d'avui segueix endavant amb l'empenta i la mala llet del qui ha vist com n'es de porca la vida! Ara mateix també estic implicat en el programa de radio BERGA PODRIDA, on comparteixo micro amb els companys Pep Cara, Andreu "bolly" Vilardell i Eva Luna tots afectats també per l'enfermetat...També estic ficat en l'espectacle itinerant humoristico-escatologic "CAGALERA CONSPIRACY", i d'en tant en tant rendeixo homenatge al mitic Eugenio transmutantme en Blasfemio.
En un futur no molt lunyà pretenc ser:
Uno de esos locos con larga barba que viven en cuevas desnudos, y tiran caca a la gente...
VISCA CHUCK NORRIS I L'ANARKIA!