Lluna de paper

Fa mil anys grabada en pedra una mà immortal assenyala el cami als soldats de Deu, trobaran les portes blanques d..un infern tot ple de verges i sants que moren cada nit Mentre a fora cau l..espasa que els condemna a l..oblit etern.No demanen perdó, son la perfeccio maten sempre amb la mà de l..àngel som la Inquisició, son amics de la mort, maten sempre amb la ma de l..àngel el seu rostre és amor els seus ulls són la mort maten sempre amb la mà de l..àngel.Veig passar les hores mortes assegut davant la imatge del mal perduda en el cami per cada any deu mil misèries han omplert el món amb fulles de sang dels soldats de Déu. Mentre sonen les campanes que els recornen de l..oblit etern.Sento crits dins de la boira és la veu d..aquells que han perdut el seu nom pels camins del món, és la mà grabada en pedra un punyal immens que talla el fort vent quan porta la raó. Mentre sonen les espases enmig d..aquell infem etern.