Pole Pole

Se abre el telón. Tres músicos acumulan instrumentos musicales y objetos cotidianos que presumiblemente acabarán sonando.
Empieza el concierto y nos vemos arrastrados por un serpenteante camino salpicado de sorpresas. Una música que desborda emotividad con olor a naftalina, se ve interrumpida por una llamada al teléfono fijo que nos abre una ventana a un atasco urbano propio de un comic.
Ritmos trepidantes con unisonos contundentes, desembocan en espacios vírgenes donde reina la improvisación.
A 100º hierve el agua, la tetera empieza a silbar, una impresora marca el compás y el roer de una carcoma nos empuja a creer lo inverosímil.
S’obre el teló. Tres músics apleguen instruments musicals i objectes quotidians que, presumiblement, acabaran sonant.
Comença el concert i ens sentim arrossegats per un serpentejant camí tot esquitxat de sorpreses. Un moment que vessa emotivitat amb olor de naftalina és interromput per una trucada al telèfon fix, la qual ens obre una finestra a un embús urbà típic dels còmics.
Ritmes trepidants amb unísons contundents, desemboquen a espais verges on regna la improvisació.
A 100º bull l’aigua, la tetera comença a xiular, una impressora marca el compàs i el rosec d’un corc ens porta a creure’ns l’inversemblant.
The curtain rises. Three musicians gather together instruments and everyday objects that might just end up sounding.
The concert begins. We are drawn along a winding path with surprises at every turn. A music that overflows with emotion smelling of naphthalene is interrupted by the ring of a telephone, a window opens onto a scene of urban confusion appropriate to a comic.
Vertiginous rhythms and forceful unisons give way to virgin spaces where improvisation holds sway.
At 100 degrees the water boils, the kettle begins to whistle, a printer marks time, and a woodworm's chomping makes us believe in the improbable.