Pintada en Blau
Sí., Sifó,. Gràcies.,...
*Qui s'ho podia esperar? El sifó ha anat guanyant terreny a la música, o qui sap si la música ha deixat de ser tan narcisista, tan egocèntrica i gelosa. Pintada en Blau és el resultat d'una caiguda de no sabem quin estúpid arbre. És una fugida voluntària però alhora casual dels estatus convencionals que condicionen irremissiblement els col·lectius disposats a parlar a l'uníson. Qualsevol grup de pop o de rock (no parlem d'un solista) és un producte artificial, amb una realitat artística molt discutible i, en la majoria dels casos, mancat del fregament humà. Pintada en Blau no és el mínim comú múltiple del ventall de característiques que identifiquen a cadascun dels seus membres, perquè aquesta és la gran mentida per la qual evidentment tots ja hem passat i lògicament detestem... detestem aquesta absurda "democràcia" benintencionada, tan nociva per a la creativitat. Ah, i si la creació no vol saber res de límits, el marc de la música és insuficient.
El senyor Sifó ha guanyat. Restem encara convalescents de la traumàtica caiguda, i mentre el cap ens dóna voltes i l'ànima es troba en pilotes davant d'un auditori abarrotat, intentem trobar un impossible equilibri sobre la corda fluixa a través de les notes, els gests, la provocació verbal o l'impacte estètic de l'escenari, i així minvar l'angoixa que pot provocar el fet de no haver nascut papallona, o no tenir ni puta idea de com s'aconsegueix fer una bombolla amb un xiclet.
"El mèrit no és ser un porc,
sinó pensar en ser un bon pernil"
"Tot continuarà girant en l'elíptic camí,
demà l'avui serà ahir"
*Paradoxalment Pintada en Blau va néixer a finals dels anys 80 (just 20 anys després de finals dels anys 60) de la manera menys natural. La pretensió que planava sobre els nostres caps en el moments "d'idear" l'essència del grup era la de fer rock simfònic o psicodèlia, estils amb els quals no hi tenia una autèntica afinitat cap de nosaltres. Pintada en Blau és fruit d'una inseminació "in vitro" i tenia probablement molts números per morir poc després del part. Però aquest va ser, pensem nosaltres, un afortunat experiment de la genètica; no es tracta del naixement d'un grup, es tracta de la trobada d'un espai des del qual ha estat possible que ressoni la creativitat de cadascun de nosaltres, o, si es vol dir així, es tracta del naixement del "Rock Sifònic".
"S'ha encès un foc al desert
on no hi ha aigua ni res per cremar.
Les lleis naturals no fallen sempre,
tots som uns éssers estranys"
*Els principals responsables de l'existència de Pintada en Blau som aquells que d'una manera o d'una altra ens considerem integrants del grup. Inicialment (i finalment) érem quatre (como los colores del parchís, o com els genets de l'apocalipsi, o com els costats d'un rectangle de 13x18 cm): Salva Puig a la bateria, Jordi Fils al baix i veu, Rubèn Intente a la guitarra i veu, tots tres de Terrassa, i el teclista Valentí Adell, de Sant Quirze del Vallès. Tots hem participat, i alguns encara participen, en altres formacions, però això no té la més mínima importància. En alguns concerts hem comptat amb la col·laboració d'altres músics, però ha estat en comptades ocasions perquè en realitat no sentien els colors. Tampoc té la més mínima importància.
Durant un temps vam comptar amb un cinquè membre (les mides del qual no arribarem a conèixer mai), el guitarrista Kidi, de Matadepera, altrament conegut amb el sobrenom d'Isaac Elies. El vam incorporar pensant en la necessitat de tenir un músic col·laborador, però vam descobrir en ell un nou focus de creativitat importantíssim. Aleshores érem cinc (cinc com els "lobitos" o com les puntes d'un estel de cinc puntes). Això si té importància.
El nostre tema més rellevant probablement sigui "Pasta de dents" , però malauradament encara no l'hem compost. Tot es farà.
"El pa s'ha podrit sol, però te l'has pres...
i tots, tots som iguals però aquests dos diferents"